Primera Escena
L’Executiva es dirigeix al públic per explicar resultats estadístics relacionats amb la immigració, en fa una interpretació freda i burocràtica. Per acabar presenta el personatge principal, Urbs. Cançó d’Urbs, amb solemnitat invita als futurs ciutadans a gaudir de la nova vida a la ciutat. L’Executiva torna a donar més dades fredes i objectives. Intervé el primer nou ciutadà, Ànton. La seva cançó fa referència a la felicitat que l’espera lluny de la pobresa. Amb prepotència Urbs deixa clar que serà ell qui indicarà el camí que cal seguir. Fàtima és la segona nova ciutadana, a diferència del primer sembla més conscient de la pèrdua que suposa el deixar la seva terra, el seu cant té un punt d’enyorança. Jan, que arriba del camp està segur del que vol, decidit a triomfar farà el que calgui. Els tres nous ciutadans és posen al servei d’Urbs, aquest, però, deixa clar que els favors es paguen.
Segona Escena
L’Executiva presenta els nouvinguts, sembla gairebé una fitxa policial. Fàtima expressarà els seus dubtes i pors, a diferència d’Anton que sembla cada vegada més convençut. Posteriorment el duet es convertirà en tercet, Jan és el que ho té més clar “I qui viu la seva vida? Qui té diners i prou.” Urbs intervindrà per treure les indecisions, si hi ha algú que vulgui marxar que ho faci, després serà tard. Fàtima demana respectar uns certs principis, la resposta és contundent “Els principis aquí no importen”. Fàtima sospita l’engany. Mentre Ànton i Jan refermen les seves actituds, cal sortir a guanyar i buscar luxes i riqueses. Urbs torna avisar “La ciutat és rivalitat”.
Tercera Escena
Cor de nens, aquests petits demiürgs quasi com autòmats, deixen clar el destí inevitable, cal ser el primer i a més no s’ajudarà a ningú. L’Executiva torna a explicar-nos la situació, ara fa una previsió de futur, parla d’èxits i de fracassos. Prepotent i solemne Urbs es sent convençut del seu poder, ja té el destí per cadascú. Primer afalaga a Jan, cal tenir ambició i no tenir ni vergonya ni moral, perfecte, “seràs poderós” li diu. Intervé Ànton, pregunta per seu futur, malauradament no tothom pot guanyar, ell serà el perdedor. Finalment li toca a Fàtima, quin serà el seu futur?, li sembla que tot son cants de sirena, no vol que la trepitgin. Poc a poc l’enfrontament va creixent, cadascú pren una actitud diferent en front d’Urbs, aquest premia o amenaça segons li sembla. Finalment Urbs els convenç, no hi ha altre camí, “Aquí el joc el faig jo!”. Tot un èxit, explicarà L’Executiva, tothom fa el paper previst. Urbs, satisfet, observa que tot rutlla, “que la màquina funciona”, cada personatge interpreta els temes que hem escoltat en la primera escena. Jan cada vegada més cruel, Ànton més perdedor i Urbs que els escridassa “Vinga, ganduls. A treballar.” Ara Fàtima ho té més clar, continua dubtant, però admet que potser Urbs té raó. Urbs riu satisfet, tindran recompensa, ja son ciutadans d’Urbs. I ara el següent pas, cal ensenyar a obeir als que truquin a la porta. Els petits demiürgs intervenen per segona vegada, la roda gira sense final, res no canvia. Quartet final, el mateix tema de la cançó inicial d’Urbs, com un vals que gira i gira, els que vinguin també és convertiran en ciutadans d’Urbs.
UNA HISTÒRIA URBANA
MÚSICA DE JESÚS RODRÍGUEZ PICÓ LLIBRET DE JOSEP MARIA BATISTA
EQUIP
Direcció Musical – Enrric Ferrer Direcció d’Escena i Espai Escènic – Frederic Miralda Il·luminació – Toni Ubach Escenogràfia – Xavier Erra Vestuari – Mar Sabrià
INTÈRPRETS
Urbs Baríton – Lluís Sintes Ànton, home de l’Est d’Europa Tenor – Albert Deprius Fàtima, dona del Magrib Soprano – Ruth Nabal Jan, home del camp Baix – Josep Pieres Executiva Actriu – Ivana Miño Cor – Cor Juvenil de l’Escola Mpal. De Música
GRUP TACTUM
Director – Enric Ferrer Piano – Lluïsa Espigolé Violoncel – Sara Subiela Flauta – Albert Botet Saxofon – Paula Carrillo Violí – Francesc Castillo