Albert Sardà i Pérez-Bufill (Barcelona, 1943) és un compositor català.
És d’enginyer industrial i llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona. Alhora va estudiar contrapunt i composició amb Josep Soler. Amplià estudis amb una beca a Darmstadt l’any 1972, assistint al Curs Internacional de Música Contemporània dictat per Ligeti, Stockhausen, Kagel i Xenakis.
Autor, entre altres obres, de Cinc peces per a piano (1970), Isoritme (1971), per a conjunt instrumental, Saudade, per a dues flautes, The Ascension of Saint Rose of Lima, per a orgue (1973), Cercles (1974), Vuit peces per a orquestra (1974), Apsara II, per a trio (1975), Quartet de corda (1976), Ophiusa, per a flauta, Visió experimental, per a gran orquestra, Un fosc accent, una fosca presència (1979) i Hora foscant (1981), per a cors, L’ombra (1979) i Cordèlia (1979), per a conjunt instrumental, i Rakme II (1984), per a piano.
Les seves obres han estat enregistrades i interpretades per diferents orquestres i conjunts nacionals i estrangers i editades per Southern-Music, Seesaw Music Corp., de New York; Simrock, d’Hamburg; Catalana d’Edicions Musicais i Cilvis-ACC, de Barcelona. Ha realitzat el muntatge i la composició musical de diverses pel·lícules. El seu ballet L’ombra va obtenir el Premi Ferran Sors l’any 1984. Ha estat guardonat amb el premi de composició Ciutat de Barcelona (1986) par la seva obra Concert par a violoncel i orquestra. Ha rebut diferents encàrrecs tant d’entitats públiques com privades. Durant els anys 1979-85 va ser professor d’harmonia, contrapunt, història de la música i de l’art als conservatoris de Badalona i Manresa, i director d’aquest últim. És un dels fundadors de l’Associació Catalana de Compositors i des del 1981 fins al 1992 en va ser el seu president. En l’actualitat és el director de la Fundació Música Contemporània i catedràtic d’Història i Estètica de la Música al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.
L’any 1996 va compondre l’òpera L’any de Gràcia que es va estrenar a Barcelona.
